Ahir era 14 de març de 2007 i em van fer una ecografia per confirmar el possible quiste al cordó. Estic de 16 setmanes i tinc el ventre més rodó per acollir-te millor, però encara no se’m nota als ulls dels altres.
Has crescut molt des de les 12 setmanes. El teu aspecte és totalment humà, tens ossos, dits, tots els òrgans ja formats…El metge va examinar detalladament cada part del teu cos, per dins i per fora, i tot està bé. Estava més cómoda que a l’altra ecografia, ja que tenia una pantalla davant meu i no m’havia d’alçar i girar el cap per veure’t al monitor del metge. El metge no va veure el quiste i em va alleugerir molt saber-ho.
El teu pare va preguntar al metge si se’t veia el sexe. Es veu que el tapaves amb el culet, però de seguida va poder distingir els teus genitals…Ens va indicar una forma amb aspecte de bolet a la pantalla i va dir: “és un nen; això és el pito”.
Ets un nen! Ni el teu pare ni jo teníem preferències sobre el teu sexe, però ens ha fet molta il.lusió saber què esperem. Això et fa més concret, més tangible. M’ajuda a anar creant la teva identitat.
Encara tinc moltes ganes de plorar. Em sorgeixen de sobte, sense motius, en els llocs o els moments més insospitats. Em passa sobretot al metro. Miro la gent i em sento diferent, especial. Et duc dins meu. Això m’omple d’orgull, perquè implica que hauré de superar moltes pors. Penso molt en tu. Aleshores, m’emociono, se m’humitegen els ulls i sento ganes de plorar. Cada dia penso en tu.
L’altre dia et vaig comprar robeta amb l’Elisenda. Em va costar molt triar; no sé com seràs, si la robeta et vindrà gran o petita. Vaig triar un pijama manta i uns bodys. Ella també va fer-te un regal: dues samarretes i una manteta. Li fa molta il.lusió ser tieta, però em sembla que no sap ben bé com expressar-ho.
El teu pare i jo hem anat a mirar els mobles i objectes que necessitaràs. Estem una mica perduts, però ja veuràs quin bressol i quin cotxet que tindràs…
(Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada