Esperant la teva arribada al món: Última part

21 d’agost de 2007 (38 setmanes de gestació):

Fa moltes setmanes que no t’escric, però això no vol dir que no et parli, sobretot amb el pensament. Penso molt en tu. Penso tantes vegades en tu. De fet, no deixo ni un moment de pensar en tu. Aquests darrers dies es fan llargs, esperant-te. Em sento impacient per tenir-te entre els meus braços. Saber com ets.
Em sembla que t’encanta la música de Mozart, sobretot aquella que és alegre i viva. Aquesta tarda he posat peces de Mozart i des d’aleshores que no has deixat de bellugar-te. Quan neixis també l’escoltarem i comprovarem si realment t’agrada tant.
Aquest vincle tan estret i tendre que s’ha creat al llargs d’aquests mesos d’embaràs entre tu i jo és més fort del que podia arribar a imaginar. És una història d’amor que comença abans que ens coneguem de forma més real i tangible. Un amor incondicional. Estar embarassada té els seus inconvenients, però és meravellós.
Mentrestant, el teu pare i jo hem encetat els darrers dies d’espera.
T’esperem impacients. Falten pocs dies pel teu naixement. Tenim por. Estem nerviosos. Estem molt il.lusionats. A casa faltes tu. Tot està a punt per la teva arribada, petitó meu.