Esperant la teva arribada al món: Part II

Avui és dimecres i encara tinc impresa a la ment la teva imatge, clara i viva. Aquest dilluns 12 de febrer de 2007 he fet 30 anys i sempre recordaré aquest dia com el dia en què el teu pare i jo vam gaudir del millor regal que mai ens podrien fer, et vam veure per primera vegada. Sens dubte, aquest ha estat el millor regal que mai m’han fet.Va ser cap a les 10,30h a la clínica, quan el metge que em feia l’ecografia, va girar la pantalla cap a nosaltres i et vam veure. Va ser el moment més al.lucinant i emotiu de la nostra vida, i també el més feliç. El teu pare et mirava amb els ulls com unes taronges, flipant, i jo et mirava i com més et movies, més m’emocionava. Miraves cap endavant, cap on érem nosaltres, amb les manetes alçades a l’alçada del coll o de la cara. Estaves molt quiet, però de tant en tant, flotaves pel líquid amniòtic i feies moviments ràpids, et posaves cap per vall, giravoltaves…Ja medeixes 4,7 cm. Estàs bé. El metge t’ha explorat i ho ha trobat tot bé, excepte que tinc un quiste al cordó umbilical, però no em preocupa; espero que es desfaci sol i que no et perjudiqui.
Després, quan creia que no podia ni volia deixar de contemplar-te dins meu mai, el metge em va demanar que em movés i mengés, perquè necessitava que canviessis de posició per assegurar-se que està tot bé. Es va aturar la imatge de la pantalla i des d’aquell moment no he deixat de pensar en la teva imatge. El teu pare diu que encara estàs desmillorat. És molt de la broma. Ja veuràs quins farts de riure et faràs amb ell. Encara et manquen moltes setmanes per anar-te formant i creixent.
A les 12,15h el metge et va tornar a explorar. T’havies mogut, i tant. La teva mare t’acabava d’obsequiar amb un cafè amb llet i un croissant de xocolota. Tu també seràs llaminer? Ara estaves de perfil i se’t veien bé les cametes. També vam poder escoltar els batecs del teu cor. Impressionant. A casa tenim la impressió de l’ecografia i, tot i que no és tan emocionant com les imatges en moviment, les ensenyarem a tothom. És la teva primera foto!
Quan vam sortir de la clínica, vaig plorar d’emoció i de felicitat. El teu pare estava més al·lucinat que emocionat en veure les teves imatges, però estava molt content. Vam passar el dia del meu aniversari junts, passejant, anant a dinar a un restaurant tailandès, visitant de nou l’Ajuntament de Barcelona, tot recordant el bell saló on ens varem casar…Som molt feliços esperant-te. Et desitgem molt, petitó meu.

(Continuarà)