Dissabte el Martí farà 10 mesos. 10 mesos de créixer, d'aprendre de nosaltres i del món, i nosaltres d'ell, 10 mesos de canviar-nos la vida, de dedicar-li totes les hores del dia, de lactància a demanda exclusiva, de dormir poc i sempre tenir son, de veure la vida amb uns altres ulls.
Vaig obrir aquest blog amb la intenció d'anar-hi escrivint una mica cada dia, però dedicar totes les hores al meu fill m'ha fet molt difícil cumplir amb l'objectiu que m'havia proposat. Veig blogs de mares, plens d'històries, de pensaments, de reflexions i emocions i em sorprèn veure com hi ha persones que estiren les hores del dia. Suposo que és questió de voluntat, d'establir prioritats, d'hàbits adquirits. Si més no, llegir una mica d'aquestes dones m'ajuda a robar minuts d'unes dies que passen massa ràpid. Aquest és el primer intent per actualitzar regularment el meu blog.
Finalment, he superat la sensació poc agradable de no haver escrit res encara des dels primers dies després del naixement del Martí ;-)
Vaig obrir aquest blog amb la intenció d'anar-hi escrivint una mica cada dia, però dedicar totes les hores al meu fill m'ha fet molt difícil cumplir amb l'objectiu que m'havia proposat. Veig blogs de mares, plens d'històries, de pensaments, de reflexions i emocions i em sorprèn veure com hi ha persones que estiren les hores del dia. Suposo que és questió de voluntat, d'establir prioritats, d'hàbits adquirits. Si més no, llegir una mica d'aquestes dones m'ajuda a robar minuts d'unes dies que passen massa ràpid. Aquest és el primer intent per actualitzar regularment el meu blog.
Finalment, he superat la sensació poc agradable de no haver escrit res encara des dels primers dies després del naixement del Martí ;-)
1 comentari:
Meritxell! a mí tb me encanta leer las historias de los demás! creo que al final todos lo vivimos casi de la misma forma! yo suelo escribir a ratos por la noche sobretodo... y es que hay tanto q escribir y como bien dices no nos queda mucho tiempo... A veces tengo la sensación de convertirme en una "superwoman" jajaaa Sigue contando cositas, sin prisas, los ratos que puedas... tus lectores somos pacientes vale? ;-)
Publica un comentari a l'entrada