El passat diumenge el Martí va viure el seu primer bany a la platja. De fet, una setmana abans, va ser el seu primer bany a l'exterior, a la petita piscina dels seus avis i, tot i la por inicial a ficar-se a l'aigua, ràpidament, amb la seguretat que li dóna tenir els pares al seu costat, el plaer per l'aigua va anar guanyant terreny.
Em vaig sentir tan feliç quan vaig veure el Martí somriure i gaudir xipollejant a l'aigua, que em vaig oblidar de preocupacions absurdes i trivials (des de que sóc mare, moltes coses que abans eren importants per mi han deixat de ser-ho o ho són menys), com la incomoditat d'anar amb el bikini de premamà, perquè amb la lactància tinc 2 talles més de pit i no em va bé el bikini de mama no embarassada. De fet, al cap d'una setmana, vam portar el Martí a la platja i vaig decidir posar-me el bikini de mama no embarassada. ;-)
Al principi, vam fer un primer aproximament al mar des del passeig marítim de Premià. El Martí, dins el cotxet, es va posar a plorar, espantat pel so de les onades. No sabria dir ben bé si el Martí és poruc. Crec que té por davant de les situacions noves per ell. Això és normal i adaptatiu. Al cap de poc temps, deixa de tenir por.
Després, vam baixar fins a la platja. El seu pare el va dur a coll fins el mar. El Martí somicava. No ho veia gaire clar, això de mullar-se. Però, en pocs minuts, ja el tenies jugant i rient dins l'aigua.
El meu primer bany de l'estiu, el Martí a coll, poc relaxant, perquè estava alerta per protegir-lo de les onades (des de que sóc mare, tinc una predisposició a veure perills que m'ha fet descobrir que sóc més protectora encara del que em pensava), però un bany alhora relaxant, perquè sento que jo cuido d'ell i ell cuida de mi, perquè gaudeixo únicament del moment, amb intensitat, i tinc la certesa que no oblidaré el somriure del Martí, els ulls que li brillaven d'emoció, el primer dia que va anar a la platja i ens vam banyar abraçats l'un a l'altra.
Em vaig sentir tan feliç quan vaig veure el Martí somriure i gaudir xipollejant a l'aigua, que em vaig oblidar de preocupacions absurdes i trivials (des de que sóc mare, moltes coses que abans eren importants per mi han deixat de ser-ho o ho són menys), com la incomoditat d'anar amb el bikini de premamà, perquè amb la lactància tinc 2 talles més de pit i no em va bé el bikini de mama no embarassada. De fet, al cap d'una setmana, vam portar el Martí a la platja i vaig decidir posar-me el bikini de mama no embarassada. ;-)
Al principi, vam fer un primer aproximament al mar des del passeig marítim de Premià. El Martí, dins el cotxet, es va posar a plorar, espantat pel so de les onades. No sabria dir ben bé si el Martí és poruc. Crec que té por davant de les situacions noves per ell. Això és normal i adaptatiu. Al cap de poc temps, deixa de tenir por.
Després, vam baixar fins a la platja. El seu pare el va dur a coll fins el mar. El Martí somicava. No ho veia gaire clar, això de mullar-se. Però, en pocs minuts, ja el tenies jugant i rient dins l'aigua.
El meu primer bany de l'estiu, el Martí a coll, poc relaxant, perquè estava alerta per protegir-lo de les onades (des de que sóc mare, tinc una predisposició a veure perills que m'ha fet descobrir que sóc més protectora encara del que em pensava), però un bany alhora relaxant, perquè sento que jo cuido d'ell i ell cuida de mi, perquè gaudeixo únicament del moment, amb intensitat, i tinc la certesa que no oblidaré el somriure del Martí, els ulls que li brillaven d'emoció, el primer dia que va anar a la platja i ens vam banyar abraçats l'un a l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada