Vull escriure una sèrie de posts sobre la maternitat, la lactància i la criança. Tinc moltes coses donant voltes pel cap des de fa mesos i tinc ganes de deixar-les per escrit pels escassos lectors que tinc.
Com a presentació, deixeu-me citar un fragment d'un post que em va encantar que vaig descobrir l'altre dia en un blog:
"La maternidad supone embarcarse en la tarea titánica de saberse loca de remate, aceptarlo y ser feliz. De tropezarse con objetos inusitados en el suelo, de convertirse de la noche a la mañana en alguien capaz de llenar la casa de un agradable olor a magdalena desde la cocina (algo jamás imaginable), de seguir llevando medias de rejilla con el pelo mal peinado y las ojeras bien marcadas; de hacer el amor con interrupciones, de despertarse cuatro veces por noche, de arrastrarse cual zombie durante el día y, con todo esto, tratar de hacer algo creativo.(Y que sepa el escaso público lector que escribo estas líneas tarde y cansada hoy, pero acosada por la imperante necesidad de gritar: QUIERO ENGULLIR ARTE, CHOCOLATE, VIDA, BARRIGUITAS DE BEBÉ, PIES DE BEBÉ, PELOTAS DE BALONCESTO Y CUBOS DE MONTAR, VIAJES, AVENTURAS y marcarlos en mis manos con fuerza en una línea más, llamada línea de la experiencia)."
No calen comentaris. Genial. No pot descriure's i resumir-se millor, la maternitat.
Per on començar? Dir que la maternitat m'ha canviat la vida, m'ha transformat en una persona diferent, m'ha fet descobrir una altra dona que hi ha en mi...seria omplir-me la boca de tòpics, però de veritats...Ja vaig escriure quan estava embarassada que "tinc la sensació que el que escric pot semblar cursi, massa ensucrat. No és la meva intenció. Tampoc vull que això es converteixi en el típic diari d’un embaràs, però tampoc pretenc ser original. Les dones parim des de que la raça humana existeix. Pageses, princeses i reines, pobres i riques, a Manhattan, a l’Índia i a qualsevol racó del planeta, totes les dones les món des dels segles dels segles tenim fills. LA MATERNITAT ÉS UN CONCEPTE MÉS VELL QUE LA GANA I, NO OBSTANT, TAN NOU I TAN ÚNIC PER A CADA DONA".
Coses de mare: escric a estones breus, quan el meu fill dorm la migdiada del matí, una pràctica que implica haver de deixar d'escriure en qualsevol moment...
El meu peque s'ha despertat i no vull deixar-lo plorar ni un segon més, així que...CONTINUARÀ.
Com a presentació, deixeu-me citar un fragment d'un post que em va encantar que vaig descobrir l'altre dia en un blog:
"La maternidad supone embarcarse en la tarea titánica de saberse loca de remate, aceptarlo y ser feliz. De tropezarse con objetos inusitados en el suelo, de convertirse de la noche a la mañana en alguien capaz de llenar la casa de un agradable olor a magdalena desde la cocina (algo jamás imaginable), de seguir llevando medias de rejilla con el pelo mal peinado y las ojeras bien marcadas; de hacer el amor con interrupciones, de despertarse cuatro veces por noche, de arrastrarse cual zombie durante el día y, con todo esto, tratar de hacer algo creativo.(Y que sepa el escaso público lector que escribo estas líneas tarde y cansada hoy, pero acosada por la imperante necesidad de gritar: QUIERO ENGULLIR ARTE, CHOCOLATE, VIDA, BARRIGUITAS DE BEBÉ, PIES DE BEBÉ, PELOTAS DE BALONCESTO Y CUBOS DE MONTAR, VIAJES, AVENTURAS y marcarlos en mis manos con fuerza en una línea más, llamada línea de la experiencia)."
No calen comentaris. Genial. No pot descriure's i resumir-se millor, la maternitat.
Per on començar? Dir que la maternitat m'ha canviat la vida, m'ha transformat en una persona diferent, m'ha fet descobrir una altra dona que hi ha en mi...seria omplir-me la boca de tòpics, però de veritats...Ja vaig escriure quan estava embarassada que "tinc la sensació que el que escric pot semblar cursi, massa ensucrat. No és la meva intenció. Tampoc vull que això es converteixi en el típic diari d’un embaràs, però tampoc pretenc ser original. Les dones parim des de que la raça humana existeix. Pageses, princeses i reines, pobres i riques, a Manhattan, a l’Índia i a qualsevol racó del planeta, totes les dones les món des dels segles dels segles tenim fills. LA MATERNITAT ÉS UN CONCEPTE MÉS VELL QUE LA GANA I, NO OBSTANT, TAN NOU I TAN ÚNIC PER A CADA DONA".
Coses de mare: escric a estones breus, quan el meu fill dorm la migdiada del matí, una pràctica que implica haver de deixar d'escriure en qualsevol moment...
El meu peque s'ha despertat i no vull deixar-lo plorar ni un segon més, així que...CONTINUARÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada