Instants màgics

Al costat del Martí, he descobert un enfilall d'intants màgics que jo anomeno moments "sóc molt feliç", tot i que ja sé que sona a pastís...

-quan s'adorm als meus braços mentre li dono el pit.
-quan li parlo i em somriu.
-quan em mira amb la "mirada suplicant" i me'l menjo a petons.
-quan arribo a casa després de treballar i corre gatejant a tota pastilla, amb un somriure d'orella a orella, per arribar fins on sóc jo i abraçar-me.
-quan gira el cap a dreta i esquerra, de dalt a baix, tot observant detingudament el que l'envolta, de passeig amb el cotxet.
-quan crida i "parla" d'emoció i para de gatejar, fent una parada en el seu camí, i s'asseu per mirar-me amb un somriure d'agraïment, perquè el deixo gatejar lliurement per tot el pis.
-quan riu i mou braços i cames per expressar que està molt content, perquè el seu pare està fent el divertit número de cada vespre per treure-li la roba i anar al bany.
-quan expressa el plaer que li dóna que l'embolcallis amb la tovallola i l'estiris sobre el llit, després del bany.
-quan veig que s'ho passa pipa mentres juguem o juga tot sol.

i molts d'altres instants en que, ser mare, com diu la mami del Xavier en el seu blog, compensa de veritat...