diumenge, 3 d’agost del 2008

Un desert d'aigua




L'indret de la fotografia està a milers de quilòmetres d'aquí. Està format per dunes de sorra blanca, però no és ben bé un desert (si més no, un desert tal i com l'entenem). Hi ha aigua, però no són platges. Diuen que és un dels llocs més bonics de Brasil, que és increïble, meravellós. L'encant del lloc, en part, resideix en el fet que encara no hi ha arribat el turisme de masses. És el Parc Nacional dels Lençóis Maranhenses, a Maranhão, l'estat més pobre del Brasil. Entre juny i setembre les dunes s'omplen d'aigua dolça que es formen per l'acumulació de l'aigua de la pluja. Imagineu-vos el profund impacte que es deu experimentar en caminar pujant per sobre una duna i donar-se un bany en arribar a baix, als peus de la duna.
Segurament, donada l'època estival en la que escric aquest post, pensareu que aniré a aquest indret de vacances. Res més lluny que això. La meva germana Elisenda està passant una temporada per allà, en un camp de treball solidari i, des d'aquí, tot i que segurament no deu tenir conexió a internet perquè l'assentament es troba en una zona rural allunyada de la gran ciutat, li enviem una abraçada enorme. Et trobem a faltar. Gaudeix de l'experiència i cuida't molt, bonica.

3 comentaris:

robadestiu ha dit...

uff..... quin lloc més bonic!!!

sendeta ha dit...

Txell! Quina il·lusió que hagis pensat en mi i hagis escrit sobre Maranhão! Realment els Lençois són un paradís que fa plorar de bellesa. I baixar corrents per les dunes i submergirte a l'aigua una experiència única! Com la de veure-hi la posta de sol i descobrir que a cada pas que dones per les dunes, una nova imatge preciosa es genera (no hi ha fotografia que ho pugui captar). I el viatge a banda de la visita als Lençois, impactant. Viure com viuen els camperols del Brasil, en un estat com Maranhão, amb un PIB equivalent al del Congo, ha estat una experiència única.
Ens veiem quan torneu de Navarra!

Meritxell Sánchez ha dit...

Sendeta: Com vols que no hagi pensat en tu, bonica? Si hi penso cada dia, sobretot si ets lluny, com aquest mes que has estat al Brasil. M'alegro moltíssim que t'hagi fet il.lusió aquest post sobre Maranhão. A veure si t'animes a escriure la gran experiència de conviure amb els camperols de Maranhão i sobre el viatge als Lençois. Si no, ho hauré d'escriure jo per tu i no és el mateix si no ho has viscut en primera persona...