El passat mes de juny vaig encetar el meu primer bloc. Va ser dit i fet. De forma impulsiva. En moltes ocasions, si no faig així les coses, acabo no fent-les. Va passant el temps, ho vaig deixant, fins que ha passat el moment. Abans d'obrir el bloc, desconeixia aquest món. No passejava per cap bloc, ni tan sols en coneixia cap. Va ser arrel d'un mail que em va enviar el meu estimat Jordi (el "papito" del Marti) amb l'enllaç del bloc d'una antiga companya de feina seva, assegurant-me que m'agradaria molt. S'ha convertit en el bloc que més llegeixo (de fet, no em perdo ni una sola paraula i estic pendent cada dia de les novetats), així que li estic molt agraïda a La mami de Xavier, perquè llegint el seu bloc vaig adonar-me que jo també tenia coses a dir i que feia molt de temps que havia deixat aparcada l'antiga afició per escriure.
El que no m'imaginava és que fos tan addictiu. L'estudi és l'habitació de casa més càlida (de fet, amb la calor que hi fa, estar-se a l'ordinador és una activitat amb risc de deshidratació), el Martí dorm poc durant el dia, a la meva feina no tinc vacances de debó pràcticament mai (no em refereixo a la meva "feina" de mare, sinó a l'altra), però jo segueixo esgarrapant minuts al temps per escriure un nou post, actualitzar i modificar cosetes del bloc, llegir altres blocs, escriure comentaris, mirar i tornar a mirar si hi ha algun comentari nou, algun post nou als blocs que més m'agraden. Uff, és esgotador. Sempre he pensat que el temps connectat a Internet no em cundeix. Pots passar fàcilment dues hores seguides connectat sense ni tan sols adonar-te'n. Sense pensar en res més. Dient-te a tu mateix que d'aquí 5 minuts ho deixes i vas a sopar, a dormir, a fer una altra cosa. És difícil aturar-se. Quan t'hi poses, no pares. I això té certs riscos. Com tot. De fet, tot és susceptible a crear addicció o dependència. Internet i, en aquest cas, els blocs, són milers de finestres obertes al món, portes immenses, moltes d'elles fascinants, algunes d'elles enriquidores. Però com amb tot, es tracta de trobar la justa mesura, ser capaços de trobar l'equilibri.
I tot aquest rotllo per dir-vos que m'estic enganxant (de manera sana i equilibrada ;-)) al fabulós món dels blocs.
3 comentaris:
BENVINGUDA AL CLUB D'ADDICTES ALS BLOGS!!!! ;-)
Gràcies! Però espero que no sigui un club amb casos molt greus ;-)
Meri! te agradezco que mi blog te animara a plasmar todos tus más sinceros pensamientos en este gran proyecto que has empezado. No hay mejor gratificación que pensar que lo que haces sirve para algo, de verdad. Yo también estoy enganchada, así que gracias por estos ratillos de lectura! Como siempre te digo, me gusta mucho lo que escribes y sobretodo tu sinceridad en todo. ;-)
Publica un comentari a l'entrada