diumenge, 17 de juliol del 2011

He tornat...

Després de quasi un any sense entrades noves al blog, quan em pensava que el tenia del tot oblidat, de sobte he pensat que fa dies que tinc a la ment el desig de tornar a escriure perquè no puc oblidar l'efecte terapèutic de plasmar en paraules les meves emocions i els meus pensaments.

Aquesta setmana una amiga m'ha regalat un petit bloc de notes perquè escrigui tot el que tingui a veure amb la relació i la criança del meu fill, perquè sigui resistent i positiva i anoti també els bons moments. Va ser un detall per part seva que em va sorprendre gratament. Em va fer il.lusió que l'endemà d'aquella conversa, d'aquelles converses inesperades, amb un cafè a les mans, d'aquelles converses d'imprevist en les que després et sents millor, pensés en mi i tingués un detall tan maco.

Aquest darrer any ha estat difícil per a mi. Ho he notat inclús en la meva faceta d'escriptora amateur. L'altre dia, caminant pel carrer, vaig pensar en la meva capacitat d'observació i la curiositat immensa per la vida i les persones i em vaig preguntar si mai tornarien les ganes d'observar, la curiositat, el desig d'inventar i dibuixar històries. Crec que encara trigaran en resorgir (si mai tornen, que espero que sí), però sento des de fa temps que tinc moltes coses a dir, però no tinc energia per transformar-les en narracions, si són històries inventades, o en articles, si són idees que vull transmetre. Des de fa molt de temps em sento bloquejada, perduda, sense tirar endavant ni endarrere...com la cançó de Sopa de Cabra: "només sé que quan provo de canviar, tot queda igual".

Hi ha petites coses que em recorden de tant en tant com m'apassiona escriure i el benestar que m'aporta, com llegir les cròniques del viatge que un amic m'anava enviant des del Carib, llegir una bona novel·la o recordar com vaig disfrutar escrivint la meva pròpia novel·la (oblidada dins un calaix...).

Ara que aviat me'n vaig de vacances, potser és un bon moment per prendre de nou contacte amb el plaer de la lectura i de l'escriptura, tot recuperant un hàbit perdut des de fa anys: escriure la crònica, dia a dia, del meu viatge i les sensacions i emocions que em desperta.

No us prometo una nova entrada aviat, però almenys puc dir que he tornat...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciosa, no sabia que estaves així. Fa molt de temps també que no parlam... Ja fa dies que vas escriure l'entrada i suposo que has tornat a la normalitat. Bé, el mot adient pot ser és un altre com rutina. Et desitjo el millor.

Mireia

Pellapell ha dit...

Hola! Sóc una nova seguidora del teu bloc que m'ha encantat, el meu va sorgir d'una manera molt semblant al teu, em sento molt identificada amb tu! Si hi vols fer un cop d'ull: pellapell.blogspot.com!
Felicitats per haver tornat!