Com una esponja

Ja us havia comentat el meu entusiasme creixent per tot allò relacionat amb els nens, la maternitat, la criança, els métodes educatius alternatius al tradicional...i com a mesura que aquest entusiasme ha anat creixent, he anat integrant en el meu equipatge com a persona, com a mare i com a psicòloga els coneixements i les reflexions profundes extretes de cada una de les meves constants lectures sobre maternitat i criança. Estic en "mode esponja" que dic jo; àvida de coneixements...

La meva llarga absència per aquí no es deu a manca de ganes d'escriure, de fer aportacions...al contrari. La meva intenció era escriure al blog comentaris, reflexions, sobre cada un dels llibres que vaig llegint, però fa uns mesos va començar una época de més feina, d'anar morta de son i cansament tot el dia, perquè el Martí porta uns mesos dormint poc i desvetllant-se durant 2 o 3 hores a la nit...
Però el passat cap de setmana vaig assistir al seminari "Del desemparo personal a la violencia colectiva" de Laura Gutman i vaig tenir ocasió de conéixer aquesta magnífica dona i professional. Hi vaig anar per interés professional i personal. Feia mesos que esperava aquest moment. Va ser un cap de setmana emocionalment intens, en què en més d'una ocasió es van viure instants d'una forta càrrega emotiva: No van faltar plors, incloent els d'una Laura Gutman emocionada davant els aplaudiments, els agraïments i les ovacions dels 250 assistents.
Una vegada més, dono les gràcies a Laura Gutman per ajudar-me a prendre consciència del meu part, a posar nom i comprendre les meves emocions durant el puerperi, a indagar en la meva pròpia ombra al ser mare, a adquirir nous recursos i eines com a terapeuta, a descobrir que desitjo esdevenir doula...En definitiva, gràcies per la seva gran contribució a la revolució de les mares.