Avui el meu tresor fa un any. 12 mesos que han passat volant, però viscuts amb tanta intensitat que aclapara. El meu Martí s'està convertint en una personeta cada vegada més independent. Està a punt de deixar-se anar. Camina agafat d'una mà i comença a aguantar-se de peus tot sol, sense agafar-se enlloc, sense perdre l'equilibri durant uns instants. Pica de mans i aplaudeix. Balla al so de la música del seu tambor de joguina. Puja tot sol les escales de cargol de l'apartament on hem passat les vacances. Està finalitzant l'etapa oral: ha comprès que la baqueta del xil.lòfon serveix per produir sons (abans només servia per menjar-se-la...). A la seva manera, demana un objecte, et fa saber que vol anar caminant cap al tobogan i no cap al gronxador, es queixa...Quan vol teta, m'ho deixa ben clar: m'estira i m'obre la samarreta per la banda de l'escot i intenta treure'm els sostens! Comença a tenir mamitis. Li costa separar-se de mi, si veu que m'allunyo, plora, i no tolera bé que el deixi en uns altres braços, tot i que després se'l veu content. Interactua més amb nosaltres i somriu d'una manera diferent.
És increïble els progresos que fa. Va canviant dia a dia, descobreixo nous Martins setmana rere setmana, però no em desconcerten tants canvis i tan ràpids, perquè manté la seva essència i és el meu Martí de sempre, amb geni, tossut, alegre, actiu...el meu tresor.
2 comentaris:
doncs PER MOLTLS ANYS!!!!.... està guapíssim. I deu ser increíble observar totes les coses que apren a pas de gegant, oi?.... i lo de la mamitis..... així se us cau la baba l'un per l'altre...? ;-)
Benvinguda de nou, Robadestiu!
I tant! És increïble i la veritat és que és molt difícil d'expressar en paraules. Ho intento expressar de la millor manera, per compartir-ho amb tothom que vulgui.
Aquesta setmana ha estat dur pels dos tornar a la feina, veient que plorava quan el deixava en braços de l'àvia i me'n anava...Però torno amb energia renovada i també em va bé desconectar una mica de fer de mama... ;)
He vist que has escrit un munt de posts durant els dies que he estat fora i que has estat a NY!!!. Quan tingui una estona, et llegiré. En tinc moltes ganes!
Publica un comentari a l'entrada