dijous, 18 de desembre del 2008

Bon Nadal!

Escric amb pressa, aprofitant una breu migdiada fora d'hores del Martí, pensant que tinc un munt de coses a fer i que d'un moment a l'altre es despertarà. Fa setmanes que tinc el blog oblidat, que només tinc temps per penjar de tant en tant algun article o entrevista interessant.
De fet, només han passat 5 minuts i ja tinc al meu fill a la falda, fascinat amb la pantalla, entre teta i teta.
Des de fa unes setmanes estem passant per una mala época en el dormir; es desperta a la nit i ja no hi ha qui dormi. S'adorm al pit, però quan el poso a la cuna es desperta plorant. Després d'això, es repeteix la mateixa escena: torna a adormir-se als braços, el poso a la cuna i es desperta. El poso al nostre llit i vol gresca, s'enfila sobre nostre, vol jugar, però alhora plora perquè vol dormir, ho intenta, però no ho aconsegueix. I així ens estem 2, 3, fins a 4 hores desperts. Sé que només és una etapa, que li estan sortint dos queixals, que ho passa malament i tot ho mossega (tot i que no sé si és això el que li passa), però algunes nits, quan em passo dues o més hores desperta, em desespero. Amb això, m'està ajudant molt compartir experiències i consells al fòrum de Crianza Natural. Durant les darreres setmanes he fet dues descobertes d'aquelles que et fan la vida una mica més agradable. Una és la música i la veu de Katie Melua. L'altra és el fòrum de Crianza Natural.
Tret de les nits que passem, aquesta etapa del Martí és meravellosa. M'abraça, em fa petons a la seva manera, vol começar a menjar i a vestir-se tot sol, li encanta col.laborar en petites tasques de casa, com llençar el bolquer a la brossa o pujar les persianes. No ho aconsegueixo tots els dies, però procuro estar una estona a la seva habitació mentres juga. És fantàstic observar com va canviant el seu joc, a mesura que les seves capacitats evolucionen.
Si l'any passat el Nadal va ser especial perquè era el primer que vivíem amb el Martí, aquest Nadal ho és més encara perquè el viu amb més intensitat i és més conscient de les coses que l'envolten, del que passa. Senyala sense parar les llumetes, els Pares Noel, els ninots de neu...Com el fascina tocar i veure les llumetes i els adorns del nostre arbre de Nadal!
Abans us parlava d'un parell de descobriments que he fet. No puc deixar d'esmentar un altre d'important: el llibre El bebé es un mamífero de Michel Odent. Més endavant, quan l'acabi de llegir, n'escriuré un post.
De fet, uns posts més avall us parlava del meu entusiasme llegint llibres sobre criança respectuosa. Suposo que aquest és el meu gran descobriment; el que abarca els altres. Haver trobat una vocació, la d'ajudar altres mares, que complementa i enriqueix enormement la vocació de psicòloga, la meva professió.