Trauma i plaer al part

L'Associació DONA LLUM cel·lebrarà el proper dissabte 15 de maig la Setmana Mundial del Part Respectat 2010 amb una jornada sobre el tema TRAUMA I PLAER AL PART.

Per a algunes dones, el part és una experiència dolorosa en la qual han
experimentat ansietat i sensació de pèrdua de control. El concepte de part
traumàtic es refereix a la ferida emocional que pot produir un part on les necessitats de la mare i el nadó no són respectades. En alguns casos, la dona pot arribar a patir un trastorn per estrès posttraumàtic després del part: sentir-se amenaçada en la seva integritat física o psíquica, patir per la vida o la seguretat del nadó, són vivències que es poden traduir en temor, desesperança i ansietat intensa.

Altres dones, en canvi, descriuen el propi part com una experiència on han viscut emocions positives tan intenses com el plaer. Com a qualsevol altra experiència sexual, al part la dona necessita intimitat i no sentir-se observada.
Durant el part, quan la dona gaudeix d’un entorn tranquil·litzador i res no la destorba, pot assolir un estat mental de relaxació, i arribar a gaudir d’un estat d’intens plaer que moltes dones descriuen com a “orgàsmic”, per la secreció fisiològica d’hormones –com l’oxitocina i les endorfines– que disminueixen el dolor i augmenten les sensacions de benestar.

La Setmana Mundial del Part Respectat, doncs, ens donarà l’oportunitat de reflexionar al voltant d’aquests dos pols tal vegada extrems: el trauma i el plaer al part.

Programa:

10.30 h Benvinguda i presentació.

11-13 h Aspectes psicològics del trauma al part. Dra. Ibone Olza. Psiquiatra.

13-13.30 h Cesárea: más allá de la herida. Un projecte artístic guaridor. Ana Álvarez-Errecalde. Fotògrafa. Col·laboren: Associació El Parto es Nuestro i Editorial Ob Stare.

13.30-15 h Dinar – Bufet a peu dret.

15-15.30 h El plaer de parir: les hormones de l'amor. Mireia Marcos. Llevadora.

15.30-16 h Estudi sobre les emocions positives i el part. Cristina Fumàs, Meritxell Sánchez, Sílvia Salvador i Cristina Silvente, Equip de Psicòlogues de DONA LLUM.

16-16.30 h L'acompanyament al part i al naixement a l'Hospital del Vendrell. Míriam Leiva. Llevadora.

16.30-17 h Viure el part: la nostra experiència. Sres. Xus Tirvió i Lucía Rodríguez.

17-17.30 h Pausa-cafè.

17.30-19 h Cine-fòrum: Orgasmic Birth: The Best Kept Secret. Un documental de Debra Pascali-Bonaro. En anglès amb subtítols.

19-19.30 h Col·loqui i comiat.

Per a més informació i inscripcions: www.donallum.org

Princeses

Hi ha esdeveniments a la vida que em deixen trista i sense paraules. Paraules que no calen quan una abraçada, d'aquelles amb una forta càrrega emocional, val més que mil paraules.

Diu una pacient meva que va llegir en un llibre que hi ha persones a la vida que són "amarillos". Els "amarillos" són aquelles persones que deixen una petjada important a la teva vida. Pot ser una persona amb qui coincideixes uns segons, algú amb qui comparteixes una experiència puntual, pot ser un amic íntim de tota la vida, o una persona que coneixes de fa poc però que malgrat no ser una amiga íntima, s'ha convertit una persona que sents molt propera. Una d'aquestes persones és la Silvia.

La mort sobtada del seu marit aquesta setmana m'ha afectat profundament. No deixo de pensar en ella, en la seva filla Lluna, en la vida i en la mort. Tinc pensaments, emocions, records, imatges, sensacions. Tinc ganes de plorar i llàgrimes que llisquen galta avall, però no tinc paraules. Em pregunto quin sentit té tot plegat, per què la vida és tan injusta i desconcertant. Penso en el somriure, l'entrega, la dolçor, les ganes immenses de viure i de lluitar, l'entusiasme, l'energia, el talent artístic de la Silvia, i sé perquè és una d'aquelles persones que han deixat una petjada en la meva vida, perquè m'ha donat coses que potser ni ella sospita, sense rebre ni demanar res a canvi.
Vénen temps difícils. Dies durs, d'acompanyar en el dolor i la tristesa, en la ràbia i l'enfado després, i escoltar sense dir res. Aquest art difícil que és acompanyar amb la nostra presència, escoltant sense aconsellar ni intentar donar explicacions a un esdeveniment que no entèn de lògica ni raonament, senzillament acompanyar en el dolor.

Anem cap al congrés!

Más de 1.000 personas se darán cita en un congreso de ginecología en Las Palmas de Gran Canaria

LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, 22 Feb. (EUROPA PRESS) -

Más de 1.000 personas de 40 países diferentes se darán cita en el Auditorio Alfredo Kraus, en Las Palmas de Gran Canaria, del 26 al 28 de febrero, en el marco del Congreso Interatlántico sobre Parto e Investigación en Salud Primal.

Esta será una cita "importante" para el mundo de la obstetricia y la ginecología, ya que dicho Congreso "no sólo" abordará los avances técnicos en este ámbito sino que también hará referencia a los avances científicos, con los que se prevé implantar un nuevo criterio de evaluación de las prácticas de la partería y la obstetricia, según informó el Auditorio en nota de prensa.

Además, según diversas extrapolaciones, se prevé que dentro de unas décadas la mayoría de los seres humanos nacerán por vía abdominal; mientras que en los casos de partos vaginales, la regla será el reemplazo de las hormonas naturales por sustitutos farmacológicos.

Además, debido a la reciente clarificación de los efectos comportamentales producidos por las hormonas implicadas en el parto, se interpreta esta nueva situación "afirmando que el ingenio humano ha convertido las hormonas del amor en inútiles en un período de la vida reproductiva altamente crítico".

En este sentido, señaló que esta "inutilidad de las hormonas del amor ocurre al tiempo en el que la humanidad se ve obligada a inventar nuevas estrategias de supervivencia basadas en el desarrollo de todas las facetas del amor, incluido el respeto por la tierra".

Para explicar las nuevas perspectivas se darán cita en el Congreso ponentes como el ginecólogo francés pionero en la promoción del parto fisiológico, Michel Odent; asimismo fue el precursor, hace tres décadas, de las bañeras de dilatación.

Odent, tras su trabajo hospitalario y la atención de partos en casa, fundó el Primal Health Research Center en Londres. El objetivo de este ginecólogo es investigar la relación entre lo que sucede durante el 'período primal' (desde la concepción hasta el primer año), la salud y el comportamiento de las personas a lo largo de su vida. Finalmente, llega a la conclusión de que "igual" que la salud se determina durante el período primal, la forma en que se nace y se cría "determina capacidad de amar".

También se darán cita en dicho Congreso, entre otros, el catedrático Michael Stark, de Berlín y considerado el "padre de la rápida y fácil técnica simplificada" de la cesárea, y la catedrática Kerstin Uvnäs-Moberg, de Estocolmo y experta en los efectos de la oxitocina sobre el comportamiento.

Mama, teta

"La guardería puede frenar el desarrollo de los bebés"

Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista y psiquiatra infantil

"La guardería no puede criar saludablemente a un bebé"

VÍCTOR-M. AMELA - 23/11/2009

Soy lo bastante mayor para acumular experiencia y lo bastante joven para seguir aprendiendo. Soy de Barcelona. Soy médica, psiquiatra y psicoanalista. Estoy casada y tengo tres hijos y seis nietos. ¿Política? Favorable a los más necesitados. ¿Dios? Eso son cuestiones privadas

¿Qué tiene de malo una guardería?
Es algo que necesitan los padres..., pero no es lo que necesita un bebé
¿Y qué necesita un bebé?
La cercanía cálida, constante y segura de sus amorosos padres.
Pero si los padres no pueden...
Dejan a sus bebés cada vez más tempranamente en guarderías, sin calibrar las consecuencias...
¿A qué edad entran los bebés en guarderías?
¡Con cuatro meses! Algo impensable hace 40 años...
¿Y qué consecuencias tiene esto?
Mala crianza. Asumimos como normal que nuestros bebés enfermen, ¡y no lo es!
¿Enferman por culpa de la guardería?
Multiplica las posibilidades de enfermar: el bebé está más expuesto a gérmenes... y, sobre todo, más propenso a toda afección.
¿La guardería acentúa la propensión a enfermar del bebé?
Sí. El propio hogar, los brazos de mamá y papá, un círculo reducido de personas... ¡eso es lo que fortalece emocional, cognitiva y físicamente al bebé! La guardería, en cambio, puede comprometer su desarrollo.
¿Tanto como eso?
El ingreso en la guardería lo hace retroceder temporalmente en competencias que está adquiriendo, como hablar, caminar...
¿Por qué?
Un entorno estable proporciona seguridad al bebé, seguridad que lo anima a explorar: así madura bien. Alterar su entorno le resta seguridad, lo que frena su desarrollo.
¿No está dramatizando, doctora?
Lo confirman los últimos hallazgos en neurociencias y psicología evolutiva.
¿Me los resume?
De los cero a los dos años, cuando más plástico es el cerebro, las neuronas del bebé se desarrollan según la calidad de los estímulos que recibe por interacción con las personas centrales de su mundo: abrazos, achuchones, caricias, risas, balanceos, movimientos, sonidos, voces, cantos, palabras, mimos, cariños, músicas, olores, colores, sabores...
¿Y besos?
Y besos. Todo eso sofistica y enriquece su sistema neural y nervioso, el sistema desde el que establece su relación emocional y cognitiva con el mundo y consigo mismo.
¿La guardería no da esos estímulos?
Imposible en grado óptimo, improbable en el necesario, difícilmente con la intensidad y calidad de unos papás atentos y amorosos.
Ya no existen a tiempo completo.
Y quizá por eso llegan cada día a las consultas más psicopatologías en niños cada vez menores... ¡España es ahora el tercer país que más psicofármacos receta a menores! Cortamos síntomas sin analizar causas.
También padecemos en España un elevado fracaso escolar.
Tampoco analizamos causas, preferimos castigar o etiquetar: "trastorno por déficit de atención e hiperactividad", y medicar.
Ir pronto a la guardería ¿no garantiza una mejor escolaridad ulterior?
No. Hay que escolarizar al niño justo cuando empieza a quedársele pequeño su hogar.
¿Y a qué edad sucede eso?
No antes de los tres años.
¿Tan tarde?
En Finlandia los padres no están obligados a escolarizar a sus hijos ¡hasta los siete años! Y Finlandia es el país con menos fracaso escolar de Europa, vea el informe PISA.
Seguro que concurren otros factores...
El principal es que el Estado sufraga durante el primer año a los padres. Y luego permite horarios laborales intensivos o reducidos. Así, ¡los padres pueden criar a sus hijos! Y un niño bien criado en casa llegará a la escuela muy estimulado, con ganas de descubrir. Y aprenderá más y mejor.
O sea, que deberíamos mimar al bebé.
Atender sus necesidades de hambre, sueño y - sobre todo-cariño. No es sobreprotegerlo, ¡es protegerlo de lo que vendrá! Porque el niño así criado gozará de estabilidad emocional, autoestima y coherencia: estará bien preparado para los reveses que vendrán.
¿Y no será así si se ha criado con mucha guardería o en un orfanato?
La pobreza de estímulos empobrece su desarrollo: serán niños poco orientados, intemperantes y más agresivos, más vulnerables a la frustración, más depresivos...
Diga algo bueno de las guarderías.
Muchas tienen excelentes cuidadoras, pero repartirse entre tantos niños imposibilita la calidad de la atención personalizada.
Mejor una guardería que algún hogar.
Ante un hogar con abandono, conflicto permanente y agresividad crónica, ¡mejor una guardería, sí! La guardería es útil en ciertos casos y momentos, pero no es la opción principal para criar saludablemente a un bebé.
Envíe un mensaje a los padres.
Uno de la doctora Julia Corominas: "Dedicar tiempo a los hijos de pequeños os ahorrará mucho tiempo cuando sean mayores". Ahorro en salud física, mental y emocional.
¿Qué haría si mandase en España?
En vez del populismo político de inaugurar guarderías, subvencionaría a los padres para que dedicasen tiempo a criar a sus hijos hasta los tres años: ¡eso sí sería progresista!
En algo sí habremos progresado en los últimos 40 años..
Sí: en conocimiento. Sabemos cómo optimizar el desarrollo de los niños. ¿Por qué no lo aplicamos? ¿Queremos su felicidad futura?

Èxit de les I Jornades en família

I Jornades en família

El grup de Mares Artesanes Criant amb Amor organitza les primeres Jornades en família el proper dia 24 d'octubre de 10 a 14h al Centre Cívic Casa Sagnier de Barcelona amb una mostra d'artesania, col.loqui sobre el vincle maternofilial i el rol del pare (que tinc l'honor d'introduir jo mateixa), taller de reflexologia podal infantil, assessoria de lactància i grup de criança espontani i espectacle infantil.

Hi esteu tots convidats!!! Us hi esperem!!!

El futuro bebé. Arte y ciencia de ser padres

Aquest estiu m'he llegit el llibre El futuro bebé. Arte y ciencia de ser padres, del Dr. Thomas R. Verny, autor també de La vida secreta del bebé antes de nacer. La seva lectura és totalment recomanable. Si tingués més temps, us comentaria unes quantes qüestions apassionants sobre el llibre, però ara mateix estic preparant una xerrada pel proper mes sobre el vincle materno-filial i el rol del pare.

El doctor Thomas R. Verny és una de les grans eminències en la investigació dels efectes de l'entorn prenatal i neonatal sobre el desenvolupament de la personalitat, és psiquiatra i fundador de l'Associació NordAmericana de Psicologia Prenatal i Perinatal, àmbit en el que m'estic especialitzant des de fa uns mesos amb gran passió i il.lusió.

Perquè qui no l'hagi llegit, us deixo un petit tast del llibre:

"En tanto que padres, no sólo configuramos el cerebro de nuestro bebé, sino que lo dotamos de recuerdos, implícitos y explícitos, que lo guiarán el resto de su vida. Para tender a ese fin, es responsabilidad nuestra llegar a tener un conocimiento profundo de nuestras historias familiares antes de tener hijos. Cuanto más nos entendamos a nosotros mismos, más probable será que veamos a nuestros hijos por lo que son en realidad, en vez de confundirlos con los fantasmas de nuestro pasado. Cuanto más recordemos, menos probabilidades tendremos de confundir las necesidades y la comunicación de nuestros hijos con nuestras propias necesidades insatisfechas".

Amar a nuestros hijos y que ellos lo sientan así

Escriure sobre la criança i el vincle entre el Martí i nosaltres és molt difícil. A altres blogs pares i mares ho fan i sembla tan fàcil, però té molt de mèrit, sobretot perquè es tracta de pares i mares que han decidit criar els seus fills de manera diferent a com ho fa la majoria de la gent, un estil de criança que no gaudeix de la valoració social de la que gaudeix l'estil de criança i educació imperant.

Primerament, és difícil perquè dedico les 24 hores del dia al meu fill i si no les hi dedico és perquè estic treballant.
En segon lloc, perquè és un nen que dorm poc i a més darrerament fa migdiades curtes que amb prou feines em permeten dinar. Per exemple, ahir va adormir-se a les 10 de la nit i aquest matí s'ha llevat a les 7 i a les 7 i 10 minuts ja estava jugant i corrent. Si ja dormo poc anant a dormir només una mica més tard que ell i ja em desperto irritable, de mal humor i molt cansada, imagineu-vos si em trec temps del dormir per fer coses que vull fer com escriure al blog o llegir una pila de llibres sobre psicologia perinatal, gestació i part, criança...
I finalment, és difícil perquè prendre la decisió de criar el nostre fill respectuosament implica estar en desavantatge. El nostre entorn no és favorable. La majoria de les persones que coneixem cria o ha criat els fills de manera ben diferent i en moltes ocacions tens la sensació que navegues contra corrent. En general, les persones del nostre entorn diari no comparteixen el mateix estil de criança que el nostre. Et sents sol, poc comprès, en ocasions indignat i enfadat amb els altres. Per suposat que hi ha molta gent que pensa com nosaltres, però costa trobar-la.
Ens hem informat i hem llegit molt. Tenim les coses molt clares sobre com hem de criar al Martí. Però has d'explicar, justificar constantment perquè fas les coses com les fas. Facilites fets objectius, dades científiques, explicacions demostrades per múltiples investigacions i en base a dades cientifíques, però encara hi ha moltes persones que sostenen idees i manares d'actuar cap als nens que no es basen en absolutament res més que idees preconcebudes i obsoletes sobre els nens, en un profund desconeixement de la naturalesa i desenvolupament dels nens.
La majoria no et critiquen obertament, però saps que pensen que estàs malcriant (encara no acabo d'entendre el concepte) el teu fill, que no ho estàs fent bé, que està mimat i consentit, que se li han de posar més límits (o volen dir limitacions? que no és el mateix...), que depèn massa de mi (és clar! farà 2 anys!), que s'ha d'acostumar a dormir al seu llit (clar, que si no després tindrà 14 anys i encara voldrà dormir al nostre llit!), etc. Ens han arribat a suggerir directament que l'hauríem de lligar o de pegar!
Em pregunto cada dia en quina classe de món vivim, una societat que tolera el tracte irrespectuós i la violència als nens. El grau de desenvolupament d'una societat es medeix per com tracta als seus infants i vells. Tant els nens com la gent gran són tractats com a ciutadans de segona, com si no es pertanyessin a ells mateixos, com si no tinguessin els mateixos drets que els adults.
Em pregunto cada dia si ho estem fent bé, si seguim el camí perquè el Martí creixi amb autoestima, independència, empatia i, per sobre de tot, capacitat per estimar perquè haurà estat estimat i ho haurà sentit així o, com una frase d'Enrique Blay que és l'essència de la criança respectuosa: "amar a nuestros hijos y que ellos lo sientan así".

Premis Llimonada

Avui he entrat al blog una mica de passada, com per casualitat (perquè fa moltes setmanes que no l'actualitzo, a desgrat meu) i m'he trobat una grata sorpresa, La mami de Xavier m'ha fet un regal que m'ha fet molta il.lusió. He rebut el meu primer premi pel blog!
Rebre aquest premi de la mà de La mami de Xavier m'ajuda a recordar que fa temps que no escric res i que hi ha algú que em llegeix i troba a faltar algunes de les meves paraules. I això m'anima a seguir escrivint, em motiva per trobar algun moment per reflexar les meves sensacions, emocions, pensaments...sobre la maternitat i la criança. Perquè, com ella, escric per mi mateixa, per reflexar una mica de la meva vida amb el Martí, però amb l'esperança que de vegades algú em llegeixi.

Últimament no llegeixo gaire els blogs que segueixo, tot i que sempre que puc intento entrar a veure els últims posts, els darrers moviments de persones que, encara que no conec, les sento d'alguna manera properes. Sempre és un plaer nominar als blogs de la gent que, amb les seves reflexions i articles que penja i escriu sobre la maternitat, la criança, "esos locos bajitos"... han contribuit a que visqués amb plenitud la meva maternitat. Gràcies a tots ells!

Aquí van les nominacions!

1- A Mami de Xavier per les seves reflexions tan properes i emotives sobre la maternitat i els nens, perquè gràcies al seu blog vaig decidir compartir les meves vivències com a mare, perquè em sento tantes vegades identificada amb les seves emocions que la sento molt aprop meu.

2- A Armandilio per les seves fantàstiques i profundes reflexions, per la seva manera magnífica d'escriure i d'expressar la seva visió de les coses, pel seu sentit de l'humor, en definitiva, perquè a través de la seva mirada he descobert una visió de la paternitat (i de la maternitat) diferent, que comparteixo totalment.

3- A Violeta pels seus articles que m'enriqueixen com a mare i com a psicòloga, professió que compartim, perquè les seves paraules són poesia, perquè a través de les seves reflexions vaig llençar-me a "atravessar el mirall".

4- A la Isabel per la seva amplia difusió de la professió de doula, per la seva calidesa, perquè amb ella he après moltes coses sobre les doules que m'han portat a voler ser-ho.

5- Al blog Embaràs conscient, Part natural i Suport a la criança per la seva important contribució en ser un dels escassos blogs que he trobat en català sobre maternitat conscient i criança respectuosa, un espai on poder compartir la maternitat i criança dels nostres fills.

6- Al blog d'en Pol per apropar-nos les vivències del dia a dia d'en Pol, que té uns pares magnífics, amb qui comparteixo la visió de les coses entorn la maternitat i paternitat i una criança respectuosa vers els nostres fills.

7- A Maite pel seu popular i conegudíssim blog, que estic segura que ja ha rebut un munt de premis, per ser el primer blog que vaig conéixer a través de les seves interessants aportacions al foro de Crianza Natural i el primer blog que vaig seguir i segueixo encara, pels magnífics articles que penja i per les reflexions que comparteix amb nosaltres, tan emotives i properes, sobretot des del naixement d'en Teo.

Copio i enganxo en castellà les normes del premi:

1- Pegar la imagen del premio en el blog.
2- Nominar al menos a 5 blogs que muestren una gran actitud y/o gratitud.
3- Asegurarse de enlazar bien a los nominados.
4- Hacerles saber que han recibido el premio.
5- Repartir el amor y no olvidarte de enlazar a quien te premió.