El futuro bebé. Arte y ciencia de ser padres

Aquest estiu m'he llegit el llibre El futuro bebé. Arte y ciencia de ser padres, del Dr. Thomas R. Verny, autor també de La vida secreta del bebé antes de nacer. La seva lectura és totalment recomanable. Si tingués més temps, us comentaria unes quantes qüestions apassionants sobre el llibre, però ara mateix estic preparant una xerrada pel proper mes sobre el vincle materno-filial i el rol del pare.

El doctor Thomas R. Verny és una de les grans eminències en la investigació dels efectes de l'entorn prenatal i neonatal sobre el desenvolupament de la personalitat, és psiquiatra i fundador de l'Associació NordAmericana de Psicologia Prenatal i Perinatal, àmbit en el que m'estic especialitzant des de fa uns mesos amb gran passió i il.lusió.

Perquè qui no l'hagi llegit, us deixo un petit tast del llibre:

"En tanto que padres, no sólo configuramos el cerebro de nuestro bebé, sino que lo dotamos de recuerdos, implícitos y explícitos, que lo guiarán el resto de su vida. Para tender a ese fin, es responsabilidad nuestra llegar a tener un conocimiento profundo de nuestras historias familiares antes de tener hijos. Cuanto más nos entendamos a nosotros mismos, más probable será que veamos a nuestros hijos por lo que son en realidad, en vez de confundirlos con los fantasmas de nuestro pasado. Cuanto más recordemos, menos probabilidades tendremos de confundir las necesidades y la comunicación de nuestros hijos con nuestras propias necesidades insatisfechas".

La frase del dia

"Estamos obligados a reconocer que lo que aumenta considerablemente es la falta de valoración del hecho materno. Y que, en la medida en que avalemos colectivamente que las madres tienen derecho a ser libres y autónomas, y que "eso de dedicarse a los niños" forma parte del pasado, estamos ayudando a contribuir a criar generaciones enteras de huérfanos emocionales, que luego reclamarán -a través de enfermedades socialmente toleradas- ser amados".

Laura Gutman, La revolución de las madres

La revolución de las madres

Fa una estona us parlava de la meva admiració i del meu agraïment per Laura Gutman. Durant el seminari que va impartir el passat cap de setmana a Barcelona, va presentar el seu nou llibre que ja està a la venda, La revolución de las madres. Encara estic llegint Puerperios y otras exploraciones del alma femenina, de la mateixa autora, però ja estic frisant per encetar la lectura del seu nou llibre. Aquí us en deixo un fragment:

La revolución nuestra de cada día.

La nuestra es una revolución silenciosa, amorosa y pacífica. Es una revolución doméstica,en el sentido más sublime del término. Es un cambio cotidiano, permanente, cariñoso,tierno y compartido.

Hacemos la revolución cada mañana cuando despertamos sudando envueltas en el cuerpo del niño pequeño. Cuando la divinidad femenina se hace presente a través del alimento que ofrecemos. Cuando organizamos los rituales familiares de comida, baño, limpieza, orden, palabras, explicaciones, verdades nombradas, diálogos abiertos, comprensiones compartidas y sueños soñados. Cuando somos anfitrionas de las celebraciones. Cuando cada día compartido y cada noche de descanso hacen parte de la nutrición afectiva.Cuando brindamos porque estamos vivos. Cuando el poder susurrante del agua nos adormece, y el poder hipnótico del fuego nos vitaliza.

Las madres hacemos la revolución cuando recuperamos nuestros rituales ancestrales, cuando defendemos los espacios íntimos, cuando hacemos silencio, cuando recordamos que somos la Tierra y que somos el Cosmos. Cambiamos el mundo cuando conservamos el valor sagrado que tienen los pequeños actos de intercambio humano.

La revolución de las madres acontece cuando nos dejamos fluir por la energía de las trece lunas de cada año. Cuando nutrimos, alimentamos, sanamos, atendemos, esperamos y estamos abiertas y receptivas para con los demás.

No importa que hayamos tenido vidas difíciles. Cada día es una nueva oportunidad para
mirar a un niño, y saber que está deseoso de alimentarse con nuestra sustancia materna.
Tampoco importa si se trata de un hijo propio o un hijo ajeno, porque ellos siempre permanecerán receptivos a los cuidados amorosos. Todos los niños saben que existe un
ámbito generoso y caliente latiendo en el corazón de cada madre, potencialmente útil y nutritivo para ellos.

Laura Gutman, Fragmento de "La revolución de las madres"

Bon Nadal!

Escric amb pressa, aprofitant una breu migdiada fora d'hores del Martí, pensant que tinc un munt de coses a fer i que d'un moment a l'altre es despertarà. Fa setmanes que tinc el blog oblidat, que només tinc temps per penjar de tant en tant algun article o entrevista interessant.

De fet, només han passat 5 minuts i ja tinc al meu fill a la falda, fascinat amb la pantalla, entre teta i teta.
Des de fa unes setmanes estem passant per una mala época en el dormir; es desperta a la nit i ja no hi ha qui dormi. S'adorm al pit, però quan el poso a la cuna es desperta plorant. Després d'això, es repeteix la mateixa escena: torna a adormir-se als braços, el poso a la cuna i es desperta. El poso al nostre llit i vol gresca, s'enfila sobre nostre, vol jugar, però alhora plora perquè vol dormir, ho intenta, però no ho aconsegueix. I així ens estem 2, 3, fins a 4 hores desperts. Sé que només és una etapa, que li estan sortint dos queixals, que ho passa malament i tot ho mossega (tot i que no sé si és això el que li passa), però algunes nits, quan em passo dues o més hores desperta, em desespero. Amb això, m'està ajudant molt compartir experiències i consells al fòrum de Crianza Natural. Durant les darreres setmanes he fet dues descobertes d'aquelles que et fan la vida una mica més agradable. Una és la música i la veu de Katie Melua. L'altra és el fòrum de Crianza Natural.
Tret de les nits que passem, aquesta etapa del Martí és meravellosa. M'abraça, em fa petons a la seva manera, vol começar a menjar i a vestir-se tot sol, li encanta col.laborar en petites tasques de casa, com llençar el bolquer a la brossa o pujar les persianes. No ho aconsegueixo tots els dies, però procuro estar una estona a la seva habitació mentres juga. És fantàstic observar com va canviant el seu joc, a mesura que les seves capacitats evolucionen.
Si l'any passat el Nadal va ser especial perquè era el primer que vivíem amb el Martí, aquest Nadal ho és més encara perquè el viu amb més intensitat i és més conscient de les coses que l'envolten, del que passa. Senyala sense parar les llumetes, els Pares Noel, els ninots de neu...Com el fascina tocar i veure les llumetes i els adorns del nostre arbre de Nadal!
Abans us parlava d'un parell de descobriments que he fet. No puc deixar d'esmentar un altre d'important: el llibre El bebé es un mamífero de Michel Odent. Més endavant, quan l'acabi de llegir, n'escriuré un post.
De fet, uns posts més avall us parlava del meu entusiasme llegint llibres sobre criança respectuosa. Suposo que aquest és el meu gran descobriment; el que abarca els altres. Haver trobat una vocació, la d'ajudar altres mares, que complementa i enriqueix enormement la vocació de psicòloga, la meva professió.

La frase del dia

El comportamiento de los niños, ya sea cooperativo o destructivo, es tan importante para el desarrollo y la salud de los padres como lo es el comportamiento de los padres para el desarrollo y la salud de los hijos. La interacción entre adultos y niños es un proceso de aprendizaje mutuo. Si nos tratamos mutuamente con igual dignidad, todos saldremos ganando.

Del llibre Su hijo, una persona competente, de Jesper Juul.

Crianza. Violencias invisibles y adicciones

Aquests dies he estat força desconnectada dels blogs. Fa dies que no escric i em passejo molt poca estona pels meus blogs preferits. No he estat especialment enfeinada, tampoc és que no hagi tingut ganes d'escriure ni de llegir posts nous. El fet que el Martí dormi menys durant el dia i torni a despertar-se a les nits, fa que estigui més cansada i que disposi de menys temps personal. Amb tot, aquests dies he aconseguit quedar amb alguna bona amiga i acabar de llegir el llibre "Crianza. Violencias invisibles y adicciones" de Laura Gutman, que he trobat molt interessant, m'ha obert la ment i m'ha fet reflexionar sobre la relació existent entre el maternatge que he rebut durant la infància i les dificultats i/o carències afectives que puc tenir com a mare. Resumint molt, al llibre Laura Gutman vé a dir que les experiències de carències afectives, la falta de maternatge (com ella diu), és a dir, que un bebé no rebi allò que necessita, és la causa dels problemes que després patirà aquell nen quan esdevingui adult, com adiccions, dinàmiques violentes - en moltes ocacions, una violència tan subtil que és invisible-, conflictes constants amb els altres, etc. No em semblen unes conclusions dures ni extremes. Crec que defensa bé els arguments en els que basa les seves teories. Convida a recórrer les nostres històries personals per tal d'arribar a comprendre les raons que s'amaguen darrere del fet que no podem abarcar-ho tot i ens sembla impossible o no som capaces de satisfer les necessitats del nadó (amor, braços, paciència, comprensió, contacte físic, mirada...).

Descobrint Laura Gutman

Aquests dies estic llegint el llibre de Laura Gutman CRIANZA Violencias invisibles y adicciones. És molt interessant. Estic d'acord amb les seves idees i m'agrada com les exposa. Al principi, el vaig trobar una mica dens, amb una escriptura massa espiritual, quasi mística. Al cap d'unes pàgines, aquesta percepció ha desaparegut. Suposo que d'això es tracta. De viure i sentir la maternitat i la criança des del punt de vista emocional, no racional. Aquesta és una tasca difícil, sobretot per les dones que som molt racionals i ens costa deixar de buscar raons i simplement deixar fluir les nostres emocions i assolir la fusió emocional entre nosaltres i el nostre nadó. Com diu Laura Gutman, "no és un període per pensar. És un període per entrar en fusió emocional. No hem de buscar raons, ni escollir la millor opció. No hi ha regles per seguir ni consells que puguin aplicar-se".